El meu amic, el meu àngel

Recordo un pàlid rostre en la foscor,
la tristesa d'aquell fet m'envoltava,
temorós perquè venia la mort,
aquell amic, el meu amic, plorava.

Ell separà els llavis a poc a poc,
m'observà amb aquella dolça mirada,
mentre a mi m'inundava aquell dolor,
dolces paraules em xiuxiuejava:

Recorda petita, aquella rialla,
tu la sentiràs quan es pongui el sol
i la lluna t'il·lumini la cara.

Llavors mira el cel, sabràs que sóc jo,
i notaràs com un àngel t'abraça,
i et protegeix per sempre d'aquet món.

Lidd_Aqua