Sonet: UN MISSATGE PER A TU

Si et pogues fer entendre que soc aqui,
que jo no vull marxar del teu costat,
que tu ets com l'aire que respiro, si,
dolç, necessari, amarg i en llibertat.

Que tinc por que el vent t'allunyi de mi,
de que tu pensis que mai te estimat,
que pensis que no et mereixes l'ahir,
ni l'avui, ni el dema i vulguis marxar.

M'entristeixo quan et culpes de tot.
Que cadascu ho digui sincerament:
no ets culpable en aquest maleït joc!

I et responsabilitzes, malament,
perque en aquest mon la pifia tothom,
no et culpis pels errors de l'altra gent.


No es el millor sonet del mon, ni molt menys, però si el primer. :) I te'l dedico a tu perque en aquest poema has sigut la meva inspiració... :)

Despres de tant de temps...

Després de tant de temps tornaré a fer servir el blog, un blog que vaig deixar abandonat a la seva sort....però un bolg que ara torno a arrencar...i aquest cop: amb català! Any nou: proposits nous, noves idees, coses noves....però sense descuidar-nos de les velles, i no per això menys importants.... Espero que fos un bon any el 2010..i que el 2011 que ha començat, sigui encara millor. Espero que aquesta nit els reis os deixin bons regals, no tots els que heu demanat: només els més importants. :) Os deixo amb un Haiku que vaig fer ahir, encara que la temàtica no sigui la natura, no deixa de ser un haiku, no?

Un Misteri d'Haiku

Els teus ulls l'amaguen

el teu somriure els cobreix

no se el que buscava...