Si et pogues fer entendre que soc aqui,
que jo no vull marxar del teu costat,
que tu ets com l'aire que respiro, si,
dolç, necessari, amarg i en llibertat.
Que tinc por que el vent t'allunyi de mi,
de que tu pensis que mai te estimat,
que pensis que no et mereixes l'ahir,
ni l'avui, ni el dema i vulguis marxar.
M'entristeixo quan et culpes de tot.
Que cadascu ho digui sincerament:
no ets culpable en aquest maleït joc!
I et responsabilitzes, malament,
perque en aquest mon la pifia tothom,
no et culpis pels errors de l'altra gent.
No es el millor sonet del mon, ni molt menys, però si el primer. :) I te'l dedico a tu perque en aquest poema has sigut la meva inspiració... :)
Oh! Mmmm... me parece que ya se para quien va dedicado ahahah
ResponderEliminarMe gusta :)
Nos vemos por aqui :P
k macuu!!! escoltaa! una promesa es una promesa ee RECORDAUU! :):)
ResponderEliminarPrimera... aixo no pot passar valee??! trobarem la manera:
ResponderEliminarQue tinc por que el vent t'allunyi de mi,
de que tu pensis que mai te estimat,
que pensis que no et mereixes l'ahir,
ni l'avui, ni el dema i vulguis marxar.
i segona: has probat en donar-li? es molt molt molt macu